Què es pot fer quan la decisió que ha provocat el conflicte ja no es pot canviar?
El juny de 2023, Eclair Cerdanya va anunciar la reconversió del Cinema Avinguda de Puigcerdà en una promoció de 19 habitatges de luxe.
El cinema feia 62 anys que funcionava i era l’última sala comercial de la comarca. Poc després de l’anunci, diverses publicacions van començar a parlar de la seva desaparició juntament amb la pressió urbanística, l’habitatge i la pèrdua d’oferta cultural per a la població local.
Però el marge per respondre ja era limitat des del principi.
El projecte residencial ja disposava de llicències, contractes i acords de prevenda. No es considerava viable modificar-lo de manera substancial.
No es podia fer marxa enrere en la decisió que havia originat el conflicte. El que encara es podia decidir era com respondre-hi.
Situació
La notícia va aparèixer de seguida en mitjans com La Valira, Diari de Girona i 3CatInfo.
El projecte va deixar de discutir-se únicament com una operació immobiliària. La desaparició del Cinema Avinguda també servia per parlar de què estava canviant a Puigcerdà i de quins espais es podien perdre durant aquest procés.
D’entrada, l’empresa es va plantejar intentar que alguns mitjans rectifiquessin la seva cobertura.
Hi havia motius per dubtar que fos la via més útil.
Es podien discutir determinats enfocaments periodístics. Però bona part de la reacció girava al voltant de dos fets que continuaven allà: el cinema tancava i l’edifici es convertiria en habitatges.
Intentar demostrar que la cobertura era injusta podia allargar la discussió sobre qui tenia raó, sense canviar allò que l’havia provocada.
Pregunta de treball
L’anàlisi va partir de separar dues qüestions que en la discussió apareixien juntes: la viabilitat del projecte i la reacció que estava provocant.
Que la promoció pogués tirar endavant amb les condicions ja acordades no feia desaparèixer el malestar per la pèrdua del cinema. Tampoc no volia dir que la promotora hagués d’assumir totes les interpretacions que s’estaven fent sobre ella.
Calia trobar una resposta entre totes dues posicions.
La pregunta va ser:
Si el projecte ja no es podia modificar, què podia fer la promotora davant la pèrdua cultural que una part del municipi hi associava?
La resposta no podia consistir a prometre que res no canviaria.
El Cinema Avinguda desapareixeria.
A partir d’aquí, la feina es va orientar cap a una altra possibilitat. Si el cinema desapareixia, podia una part de la seva funció tenir continuïtat en un altre espai del municipi?
Base de la decisió
Hi havia un espai conegut des d’on començar a estudiar aquesta possibilitat.
El 2022, l’Ajuntament de Puigcerdà havia adquirit el Casino Ceretà per destinar-lo a usos culturals públics. Dins de l’edifici hi havia el Teatre Municipal.
Estava concebut principalment per fer-hi teatre. La qüestió era què necessitaria per acollir també projeccions cinematogràfiques.
La principal adaptació identificada era en el so. Reforçar la instal·lació d’àudio podia fer més viable una projecció cinematogràfica en un edifici històric pensat per a un altre ús.
S’hi va afegir una segona possibilitat, lligada a l’estiu: aprofitar espais a l’aire lliure per organitzar projeccions.
En aquell moment, la feina partia de l’existència del Casino Ceretà i de l’ús cultural que podia tenir.
Aleshores no coneixia l’existència ni la dimensió del Cerdanya Film Festival. Ni el festival ni la seva activitat posterior en aquell espai van formar part de l’anàlisi o de la proposta.
Decisió i intervenció
La primera decisió va ser descartar l’enfrontament amb els mitjans com a centre de la resposta.
La comunicació havia de reconèixer el malestar. Presentar la promoció com si no tingués conseqüències per a qui valorava l’antic cinema deixava fora precisament allò que havia provocat la reacció.
L’empresa va emetre un comunicat des d’aquesta posició.
Però la proposta no s’acabava en el comunicat.
Si el Cinema Avinguda ja no es podia conservar, quedava per estudiar si una part de la seva funció es podia traslladar a una infraestructura cultural que el municipi ja tenia.
El Casino Ceretà oferia aquesta possibilitat.
Es va proposar una col·laboració publicoprivada per ajudar a adequar tècnicament el Teatre Municipal, especialment amb la millora del sistema d’àudio. El cinema a l’aire lliure durant l’estiu completava aquesta alternativa.
No es plantejava com una substitució equivalent del Cinema Avinguda.
Una sala comercial amb 62 anys d’història no es podia reproduir amb una adaptació tècnica i algunes projeccions d’estiu.
L’abast era més concret. Si la promoció no podia evitar aquella pèrdua, quedava per estudiar què podia aportar perquè l’exhibició cinematogràfica continués tenint espai al municipi.
Què es va observar
Durant la fase immediata del conflicte, la intensitat de la cobertura crítica va disminuir.
La crisi va deixar de créixer al ritme dels primers dies i la resposta de la promotora va deixar de centrar-se a discutir amb els mitjans.
Temps després, el Teatre Municipal del Casino Ceretà es va equipar per poder fer projeccions cinematogràfiques.
Era una de les direccions que s’havien considerat durant el projecte: aprofitar una infraestructura cultural existent per mantenir la possibilitat de projectar cinema a Puigcerdà.
No s’ha pogut establir una relació entre aquella proposta i l’adaptació que finalment es va fer.
La promoció tampoc no va continuar en mans d’Eclair.
El juliol de 2024, en un context de tensions financeres i reestructuració interna, el Projecte Avinguda es va traspassar a Constructora Cardoner, de Manresa. La nova promotora va assumir la continuació de l’obra i l’enderroc de l’antic cinema es va reprogramar per al setembre d’aquell mateix any.
A partir d’aleshores, Eclair va deixar de controlar el projecte al voltant del qual s’havia dissenyat la intervenció.
Límits
La feina permet seguir tres coses: què estava passant, per què es va descartar centrar la resposta en la confrontació amb els mitjans i quina alternativa es va proposar.
No es van fer enquestes posteriors d’opinió ciutadana, de manera que no es pot mesurar com va evolucionar la percepció del projecte a mitjà termini.
El traspàs del Projecte Avinguda a Constructora Cardoner el juliol de 2024 va tancar, a més, la possibilitat de continuar observant com hauria evolucionat la proposta sota la gestió d’Eclair.
La pregunta que queda oberta
Què pot fer una promotora quan ja no pot evitar una pèrdua que el municipi considera important?